En els partits hi ha jugades que poden arribar a ser determinants. El duel entre el Levante i l'Athletic Club estava començant quan Juanfran va enrotllar a Muniain en l'interior de l'àrea de Keylor. Un penal té la facultat de ser determinant per a la configuració d'una confrontació. Es tracta d'una d'eixes accions amb propensió a produir modificacions i alteracions substancials en els dos protagonistes per qüestions més que òbvies. San José es va encaminar cap als onze metres disposat a patejar. Les penes màximes no són un element consubstancial al currículum que exhibix l'Athletic Club. No és un bloc solvent en eixa faceta del joc i San José encara que va aconseguir enganyar el porter blaugrana va errar en la direcció triada. L'acció va poder ser fonamental, però, finalment, no ho va ser. Almenys eixa. El Levante no va mudar les constants vitals emeses. A pesar de l'avís va mantindre un ritme descendent i pesat, a penes si va entrar en contacte amb la pilota, un aspecte que, no obstant això, no li genera una preocupació supina, però potser la qüestió més definitòria del caire que prenia el duel va ser la falta de paregut amb eixa imatge rocosa i compacta que sol mostrar en l'interior del terreny de joc en cada un dels encontres materialitzats.
El Levante no mossegava la jugular del seu oponent. Eixe punt homicida que a vegades evidència el seu joc no apareixia sobre la faç del Ciutat. L'Athletic no va modificar ni un àpex el guió que havia plasmat sobre el coliseu granota. El colp no va tindre un tremend impacte sobre la psique dels seus jugadors. I Aduriz no va tardar a restituir els principis de l'enfrontament després d'empalmar en les proximitats del meta granota un baló que procedia des del costat dret de l'atac roig-i-blanc. El Ciutat motiva a l'ariet basc. Per norma sol deixar impregnat el seu segell en l'ambient. La màxima gols i somriures. El davanter va comptar amb la deessa fortuna del seu favor. Pareixia que els fats desitjaven mutar el contratemps que va significar desaprofitar una pena màxima minuts abans. El tir d'Aduriz va xocar en el cos de Simao Mate per a desnortar a Keylor. El Levante no va entrar en el partit fins a la represa així que va penar en el primer acte. Va ser un naufrague perdut entre la immensitat del joc proposat per l'esquadra de Valverde. I hi ha molt futbol en les bótes dels lleons.
Mikel Ric va dominar la medul·lar fins al seu marxa després de la lesió patida en un xoc fortuït amb Casadesús. El seu influx va ser inqüestionable. Iturraspe agranava tota la geografia del terreny de joc mentres que Ander Herrera posava la pausa i la imaginació i Muniain aconseguia colar-se per tots els badalls que trobava. Era evident que l'Athletic jugava amb una velocitat major que el seu adversari i que el seu cor bombava més futbol. Simao i Diop se les veien per a frenar les connexions dels seus contrincants. La superioritat en la línia de mitjans era irrefutable. L'Athletic movia el cuiro a una velocitat vertiginosa davant de la mirada desencaixada i fugissera dels futbolistes blaugranes. La pitjor notícia en clau local era la versió mostrada per l'entitat casolana. El Levante no s'assemblava a si mateix. I això es convertix en un greu problema i en una pesada llosa per al bloc de Caparrós.
El Levante no era eixe equip musculós i aguerrit que va engolint el seu rival fins a confondre'l, triturar-lo per a donar-li l'estocada definitiva. Li va faltar fe i convicció. De fet, va tardar un món a entrar en la confrontació. Ho va fer després de les permutes de Caparrós. El tècnic va moure la banqueta en busca de més saviesa e la medul·lar i més consistència en la banda dreta. L'equip va reprendre l'harmonia i la cadència d'altres compareixences i es va llançar cap al marc d'Iraizoz. El xoc va canviar de sentit. L'Athletic va resistir i el Levante va apel·lar a l'heroica per a rebolicar un marcador summament advers per als seus interessos. San José va allotjar en el marc d'Iraizoz un centre de Rubén. El xoc entrava en una nova dimensió de què es va descavalcar amb Barral expulsat després del xiulit final quan els vint-i-dos jugadors prenien ja la direcció cap als vestuaris.