Potser el reflex del llevant en el Camp Nou accentue el disseny i la versió mostrada durant els primers trenta-cinc minuts de la confrontació davant d'un F.C. Barcelona que pareix disposat a devorar sense contemplacions a cada un del rivals amb què es mesura des que caiguera en Anoeta en els albors del passat mes de gener. El discurs granota potser es convertisca en el punt de partida per a futures compareixences en el marc de la Lliga ara que la competició torna a empinar-se i al grup que prepara Lucas Alcaraz li espera, de manera successiva en el temps, el Granada, Rayo Vallecano i Eibar en la lluita per la supervivència en l'elit abans d'un altre desafiament de semblants característiques a l'actual en el Santiago Bernabéu. La seua proposició no li va servir en el coliseu blaugrana, però pot exercir d'arquetip per a futures representacions. La vida en tres partits. Potser hauré que agafar-se a la imatge combativa mostrada en el naixement de la cita en terres catalanes per a fer-la extensiva als futurs combats en què el preu dels punts dimensiona el seu valor. El Levante va resistir al naixement de la confrontació. Es va mostrar compacte i ordenat, amb tres línies perfectament traçades sobre el verd, i no va esquivar la possibilitat de projectar-se amb destí cap a la meta resguardada per Claudio Bravo.
L'orde era manifest en un intent per estretir qualsevol mil·límetre del rectangle de joc. No convé deixar pensar a un grup diabòlic capitalitzat per Messi i Neymar. La seua entente és manifesta i cruel per als seus adversaris. Qualsevol badall es convertix en un bretxa pel qual llançar-se en tomba oberta. El futbol culé gravita entorn de Messi i a Neymar; des de totes les posicions de la rereguarda ja que les seues manifestacions amb el baló en els peus resulten polièdriques. I l'associació dels seus caràcters pot ser letal. I pot servir com a exemple d'esta tendència l'evolució i desenrotllament del xoc en el Camp Nou. No obstant això, fins al gol de Neymar i la diana inicial de Messi va haver-hi vida, des d'una perspectiva granota, en una confrontació de factura dispar i de traça desigual per qüestions més que òbvies i evidents.
El Levante va emergir concentrat i disposat a enllustrar les seues armes. Pareixia que coneixia el sentit de la cita. Calia estar replegat i mantindre una notable distància respecte a la meta de Mariño per a evitar temptacions luxurioses per part d'un oponent trufat de qualitats i sobretot per a evitar haver de recórrer setanta metres fins a les proximitats de Bravo. L'altra part del guió advertia de la possibilitat de llançar-se amb velocitat cap a l'extrem contrari del camp. Xumetra va interpretar eixa teoria amb èxit. Escorat pel perfil dret de l'atac llevantinista va ser capaç d'anar-se de Mascherano i Bartra per a connectar amb Barral. L'atacant andalús va provar fortuna des del vèrtex de l'àrea encara que el seu tir es va anar per damunt de l'arc local. El Levante caminava amb altivesa pel partit. Se sentia segur en la interpretació del seu paper. I el gol de Neymar, a pesar del seu impacte no li va desnortar. Uche va provar des de la mitja distància i Barral va tornar a colpejar el cuiro en una nova arribada. En eixa fase el Levante va llançar quatre servicis de cantó. La marca corrobora la identitat que adquiria en la cita.
No obstant això, el poder del F.C. Barcelona és il·limitat com el comandament que exercien els reis de l'edat moderna en el marc de les monarquies Absolutes. I el seu futbol és molt difícil de pronosticar i de sospitar. Messi i Neymar testifiquen esta inèrcia. Poden expressar-se amb convicció com a puntes nats, allotjats des del carril del deu o després de decantar-se cap als costats en busca de noves aventures. Són indetectables en tots els sentits. La veritat és que la diana de Messi després d'un error en l'eixida granota des d'arrere va esgarrar en mil trossos la confrontació. Bartrá va pressionar amb encert i la Pulga va executar amb habilitat davant de Mariño. I la ferida ja no va deixar de supurar després d'una nova diana de Messi després d'un passe malabar de Pedro. El partit estava ja maleït per als interessos del Levante. Messi va tornar a anotar des dels onze metres i Luis Suárez va tancar el compte per a augmentar fins a onze el número de partits successius marcats pel triomf.