Va omplir estadis de futbol i places de bous amb les seues gires multitudinàries, va ser èxit de vendes discogràfiques al llarg dels anys huitanta i va amplificar els ecos del rock and roll en un país que eixia de les tenebres amb espectacles de la talla i del calat mediàtic i social del ‘Rock and Ríos' o ‘El Rock de una noche de verano'. Miguel Ríos va ser i és un fenomen de masses; un vector clau en la història de la música espanyola encara que el seu recorregut és anterior en el temps i fixa l'eix de la cronologia en els anys seixanta quan va abandonar la seua Granada natal en la busca d'un la seua i una quimera en la capital d'Espanya. Va ser el punt de partida d'una suggestiva i profunda carrera, assaonada amb un disc d'or als Estats Units per la versió lliure de l'Himne de l'Alegria, que arriba al seu final en els albors de l'any 2000, recordant un dels seus títols més llorejats d'una prolífica producció. Miguel Ríos es despedix demà del públic valencià amb una actuació en el pavelló de la Font Sant Lluís. El Levante U.D. aprofita esta ocasió per a complimentar al rockero i homenatjar-lo per la seua excel·lent contribució. En el període estival de 1983 Miguel Ríos va presentar “El Rock de una noche de verano” en la capital del Túria. L'Estadi Ciutat de València, llavors Nou Estadi, va ser l'escenari triat per a tal esdeveniment. Miguel Ríos va malgastar energia i nervi i vigor sobre les taules que estaven alçades sobre la porteria ubicada en el fons d'Orriols davant d'una legió d'addictes a la causa que van omplir fins als límits la instal·lació. Miguel Ríos va estar acompanyat eixa nit màgica per Luz Casal i Leño.