El Levante va considerar a Cornellà-El Prat que rendir-se mai és la millor opció encara que fins que va arribar a eixa conclusió va passejar en companyia de la mort durant algun passatge. I va tractar de tornar a un encontre que va començar a evaporar-se principalment en la primera mitat del duel quan les distàncies entre els dos adversaris van ser més que notòries. El partit va paréixer entrar en una nova dimensió en els instants finals just quan el leitmotiv del xoc presagiava una conclusió distesa per a l'esquadra local. El retorn del Levante es va produir en contínua lluita enfront d'infinitat d'elements en la fase última. Els pupils de Luis García es van enfrontar al temps, que avançava inexorablement en contra seu, al gol de Dátolo, a l'expulsió de Xisco Muñoz i a la diana de Callejón que podia aventurar una dimissió general a falta de huit minuts per al tancament definitiu.
No obstant això, Stuani va caçar inesperadament un baló que va sobrevolar pel cor de l'àrea blanquiblava per a generar un plus de suspens i incertesa sobre l'impressionant Estadi de Cornellà-El Prat. El futbol té estos canvis d'ànim tan radicals. El gol va variar un paisatge excessivament ombriu. I va propiciar un epíleg caracteritzat per l'emoció. El partit es va trencar de manera definitiva. I els espais resguardats per Reina i Cristian es van convertir en punts neuràlgics de l'acció que s'estava desenrotllant amb el cronòmetre viatjant cap al seu fi. El gol va conviure amb la meta local i amb l'arc forà amb excessiva freqüència. El xoc estava totalment esgarrat quan Álvaro es va enfrontar a boca de canó davant de Reina encara que la rematada del jove jugador periquito va eixir excessivament ajustat. Un segon més tard, el torn va ser per a l'esquadra blanquinegra.
Era un enfrontament de dos direccions amb el focus de les llums fixat sobre la porteria. El gol estava imprés en els caràcters que adquiria la cita. Podia rastrejar-se encara que ni es va consumar l'empat del Levante, ni l'Espanyol va tindre capacitat per a establir la definitiva rendició llevantinista. Així que entre el temor i l'esperança van discórrer els minuts finals. El grup de Luis García va claudicar bàsicament pel format que va exhibir en el naixement de l'encontre. Des d'eixe prisma, va mostrar dos rostres totalment diferenciats. Va ser un equip de cares allunyades. Desencaixat i evanescent en l'acte inicial i intens i decidit quan va xafar el verd en la represa. L'Espanyol va proposar un partit al límit; vertiginós i explosiu des del seu enllumenament. El grup de Pochettino coneix les seues virtuts i tracta d'explotar-les en benefici seu.
En el catàleg de les seues particularitats sobreïx una velocitat extrema sobretot quan el baló passa el mig del camp. Els seus atacants no corren, volen sobre la gespa. A una velocitat elèctrica cal unir una mobilitat endiablada de l'avantguarda. No és senzill enfrontar-se als atacants blanquiblaus. Mai saps amb certesa la seua ubicació i el següent i maquiavèl·lic moviment que dibuixaran. Dátolo va personificar les millors qualitats locals. Va marcar el primer gol i va estar present en la majoria de les accions d'atac amb una volença obsessiva per ocupar el perfil esquerrà. Va ser omnipotent i va estar omnipresent; una verdadera amenaça. El Levante va aconseguir amb vida l'equador del duel. Cada atac local amenaçava rajos i llamps sobre la meta de Reina. El pas pel vestuari va refrescar la memòria col·lectiu del bloc. La seua projecció va canviar radicalment. El Levante va tornar a ser més recognoscible i va tractar de reinterpretar el xoc encara que no va poder completar la remuntada.
RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Chica, Forlín, Víctor Ruiz, David García; Duscher, Javi Márquez; Sergio García (Álvaro Vázquez, min.63), Verdú, Dátolo (Javi López, min.77) i Callejón (Baena, min.89).
Levante UD: M.Reina; Javi Venta, S.Ballesteros, Nano, Del Horno; Xavi Torres (Pallardó, min.76), Sergio; Xavi Nadal, Rubén Suárez (Valdo, min.60), Juanlu i Caicedo (Stuani, min.56).
Gols: 1-0, min.12: Dátolo. 2-0, min.80: Callejón. 2-1, min.83: Stuani.
Àrbitre: Velasco Carballo (madrileny). Va expulsar a Xisco Nadal (min.56). Va amonestar amb cartolina groga a Xavi Torres (min.28), Rubén (min.31), David García (min.32), Víctor Ruiz (min.39), Del Horno (min.44), Nano (min.45), Dátolo (min.49) Ballesteros (min.58), Verdú (min.62), Cristian Álvarez (min.79), Álvaro Vázquez (min.82), Valdo (min.92).
Incidències: 26.210 espectadors.