Elgezabal, talismà en el Ciutat de València

Unai Elgezabal ha sigut portador de bona sort en la trajectòria del Levante UD cap a LALIGA EA SPORTS. El central, que va arribar el passat estiu per a reforçar la saga llevantinista, ha sigut l'únic jugador que ha disputat com a titular tots els partits en els que el Levante UD no ha conegut la derrota en l'Estadi Ciutat de València. Amb este regristre, s'unix al selecte grup de futbolistes que, en el seu primer any com granota, han aconseguit este èxit.

Elgezabal es va convertir en el primer reforç del Levante UD per a la present temporada. A mitjan mes de juny, es va fer oficial la seua incorporació al conjunt llevantinista i, des de ben prompte, Elgezabal es va adaptar a la perfecció a la seua nova etapa com a jugador blaugrana. La seua experiència va aportar un valor afegit al vestuari i no va tardar a convertir-se en una figura clau, tant dins dels terrenys de joc com fora d'ells.

Quan va arribar a València, el que Elgezabal no podia imaginar era el paper que anava a exercir com a talismà, especialment en els partits com a local. El defensa tan sols es va perdre un partit, el que el Levante UD va disputar en el Ciutat de València davant el Racing Club Ferrol, i ho va fer després de vore en la jornada anterior la quinta cartolina groga que va implicar un partit de sanció. Este partit va finalitzar amb derrota llevantinista per 0-1, sent l'única derrota del Levante UD com a local en tota la temporada i, curiosament, l'únic partit en el qual Elgezabal no va formar part de l'onze titular.

Girant la vista arrere, podem trobar alguns pocs precedents, dels quals destaquem els següents:

El cas de Wanderley

Per a trobar un cas similar cal remuntar-se a la temporada 1962/1963. El protagonista va ser el davanter brasiler Wanderley, qui, després de superar complicacions burocràtiques derivades d'un doble compromís amb l'Elche CF i el Levante UD en l'estiu de 1962, es va incorporar en la segona fase de la temporada i tampoc va conéixer la derrota amb el conjunt llevantinista. Amb 11 gols en la competició de lliga, va ser el màxim anotador de l'equip i peça clau en el primer ascens del Levante UD a Primera Divisió.

L'ascens a Segona de la temporada 1988/1989

A la fi de la dècada dels 80, concretament en la temporada 1988/1989, el Levante UD tampoc va conéixer la derrota en els partits disputats en el coliseu llevantinista i va acabar aconseguint l'ascens a Segona Divisió, tancant una temporada memorable en el Ciutat de València. En esta campanya, jugadors com Ballester o Susaeta van ser invictes com a locals.

El retorn a Primera de la temporada 2003/2004

El 5 de juny de 2004 el Levante UD va tornar a la màxima categoria com a campió de Segona Divisió i tan sols va conéixer la derrota com a local en una ocasió. Va ser davant el Xerez CD el mes de gener de 2004 amb el resultat de 0-1. En este partit, jugadors habituals com Alexis o Tito no van participar com a titulars.

La temporada de l'ascens a Primera de 2017

El Levante UD va aconseguir l'ascens a Primera Divisió de manera fulgurant en 2017. Ho va fer en l'Estadi Ciutat de València el 29 d'abril del citat any després d'imposar-se al Real Oviedo amb un gol de Postigo. En esta temporada, el conjunt granota tan sols va caure derrotat en el coliseu llevantinista en el partit corresponent a l'última jornada enfront de la SD Huesca. Jugadors com Natxo Insa, que van participar com a titulars en els partits disputats anteriorment, no van estar presents en el partit davant el conjunt d'Osca.