L'últim partit de la temporada en el Ciutat de València va ser testimoni d'un moment molt especial que no estava en el guió: l'homenatge a Pau Ballester, speaker de l'estadi durant les tres últimes dècades i conegut per tota l'afició com La Veu del Ciutat.

Durant el descans de l´encontre enfront de l'Eibar, el club va sorprendre a Pau amb un emotiu reconeixement pels seus 30 anys de lliurament i passió al micròfon del Ciutat, en un acte que es va mantindre en secret fins a l'últim moment amb la complicitat de la seua família.

El president del Levante UD, Pablo Sánchez, va ser l'encarregat d'entregar-li una camiseta personalitzada amb el seu nom i el número 30, mentres que el seu company en la cabina i responsable d'Audiovisuals, Raúl Flores, li va confeccionar una làmina commemorativa dissenyada especialment per a l'ocasió.

L'ovació del públic, la seua imatge en els videomarcadors i l'emoció de Pau en el centre de la gespa van commoure a tots els presents. “Ha sigut una de les setmanes més boniques de la meua vida”, confessava després en una entrevista a la 99.9 ràdio, encara emocionat. I és que Pau no sols ha sigut protagonista en este homenatge, també ha format part essencial de les celebracions de l'ascens i el títol de campió en els actes institucionals de l'Ajuntament, en la Font de les Quatre Estacions i en el propi estadi.

Tota la vida al costat del Levante UD

Pau Ballester és professor de percussió en el Conservatori Professional de Música de València i component del Grup Amores de percussió. Va iniciar la seua marxa com speaker el 4 de juny de 1994, en un partit decisiu per l'ascens en Écija que va acabar en derrota. Tres dècades després, ha celebrat el seu aniversari en el millor escenari possible: amb el Levante UD de retorn a Primera Divisió i alçant el trofeu de campions.

Ell mateix ho resumix amb humilitat: “Tot és mèrit dels jugadors i del míster, però també de cada treballador del club que ha donat el màxim. Ens hem multiplicat.” Encara que es jubila d'ací a poc, Pau ha volgut deixar clar que l'homenatge no suposa un adeu, ni molt menys. Vol continuar sent la veu que emociona, unix i acompanya a tota la família granota.