Heerenveen: Nordfeldt, Van Anholt, Marzo, Ziyech, Van Aken, De Roon, Sinkgraven, Slagveer, Uth, Van Der Berg i Buijs. També van jugar Rataila, Thorsby, Dalgaard, Wildschut.
Levante: Javi Jiménez, Iván, Vyntra, Navarro, Juanfran, Sissoko, Simao, Xumetra, Ivanschitz, Casadesús i Morales. També van jugar Camarasa, El Zhar, Nong i Kike Torrent.
Àrbitre: Eric Braamhaar.
Gols; 0-1. M. 57. Casadesús.
Va marcar Víctor Casadesús, una qüestió que comença a deixar de convertir-se en notícia davant de la reedició de gols obtinguts per l'atacant balear durant el desenrotllament de l'actual present, però el partit va ser d'Ivanschitz. El futbolista centreeuropeu va ser sinònim de perill durant el total dels noranta minuts. Va aparéixer per tots els costats del terreny de joc per a enterbolir la pau espiritual dels defensors locals. Ivanschitz assumix un nou rol sobre el verd. I a més el fa encantat. Potser se sent més alliberat de tasques exclusivament defensives i pot posicionar la seua lent sobre els voltants de l'arc rival. U en eixe punt del rectangle de joc pot arribar a ser letal. El jugador va tindre les claus de la confrontació. Va traçar infinitat de passes sobre l'arribada des d'arrere dels seus companys, va percudir pel perfil esquerre l'atac blaugrana i va fregar el gol en dos accions d'estratègia. En la primera ocasió va estavellar el baló en el pal. Minuts després va exigir el millor de l'arquer local. I va preludiar el gol de Casadesús després de botar el servici de cantó que finalment va rematar l'atacant de les Illes Balears.
Entre Ivanschitz i Casadesús van cuinar un triomf que continua reforçant l'estat mental i anímic d'un col·lectiu que travessa per una fase de continuat creixement. Les victòries no reporten excessives prebendes a l'hora d'ara. No alimenten el graner a base de punts, però sí que marquen coordenades i sobretot actuen de contrafort de les cimbres que s'estan constituint en la conjuntura per la qual circumda un Levante de nou encuny després de l'aterratge en la banqueta de José Luis Mendilibar. Hi ha aspectes que pareixen irrenunciables i que el Levante va saber plasmar sobre el feu d'una societat que va concloure el campionat de la regularitat anterior en quinta posició en el marc de l'Eredivisie. La pressió més avançada és un component que no es negocia en l'ideari que presenta el tècnic basc.
I va ser eixa pressió en alguns instants asfixiant, que exigix un nivell de concentració supí, ja que demanda un treball global i en cadena entre les línies que s'ubiquen sobre el camp, la que va ser fent que el duel caiguera del bàndol blaugrana. L'esquadra de Mendilibar va fer de l'orde una prioritat bàsica per a negociar el sentit de la confrontació. Des d'eixe prisma, es va comportar com un bloc jerarquitzat i amb una estructura sòlidament establida sobre el verd. No va haver-hi passos en fals. Ciment armada en la rereguarda, múscul pretorià en la línia de mitjans i pura fantasia quan el baló cau en els peus d'Andreas Ivanschitz.
El jugador austríac reivindica galons en esta etapa inicial en l'ecosistema blaugrana. La veritat és que les seues actuacions són meritòries i preludien emocions fortes per a l'exercici de Lliga que es presagia. I per davant Casadesús, un jugador indetectable per al seu adversaris quan decidix xafar l'àrea contrària per a manifestar-se en l'acció decisiva que anuncia el gol. En Heerenveen va sumar la seua quinta diana en el seu compte personalitzat. És el golejador de l'estiu des d'un prisma blaugrana. I la gènesi del gol denúncia eixa tendència que presenta per a amagar-se i sorgir del no-res per a assotar la meta contrària. Casadesús va ingressar en l'àrea, es va ocultar entre la gossada de jugadors que es congregaven en eixe espai i va emergir per a certificar una nova victòria que confirma que la progressió que experimenta el bloc que conduïx el preparador basc.