Ràpida, manyosa i bona assistenta en els centres a l'àrea. Així es podria definir esportivament a Gurutze Fernández, "Guru", que va arribar al Levante UD el passat estiu procedent d'un altre dels clubs més importants del futbol femení, com és l'Ath. Club Bilbao. Amb quatre Superlligues a les seues esquenes, la futbolista vol aconseguir per primera vegada en la seua trajectòria la Copa de la Reina.
Guru, amb la senzillesa, amabilitat i simpatia que li caracteritzen, va analitzar per a la pàgina web del club la que ha sigut la seua primera experiència fora d'Euskadi. Ganes i il·lusió no li falten per a ajudar al Levante UD a passar a la Final de la Copa de la Reina i, per què no, aconseguir el doblet.
-Després del 0-2 collit davant del At. Madrid, es pot dir que el Levante UD és finalista de la Copa de la Reina?
Finalista no. Podem dir que tenim peu i mig perquè la volta la juguem a casa i el resultat és molt a favor nostre, però cal disputar els noranta minuts a veure què passa.
-Va arribar al Levante UD com a davantera, però la veritat és que l'hem vist jugar tant per banda dreta com per l'esquerra. On es troba més còmoda?
Tant en l'Athletic com en els equips en què he jugat anteriorment sempre he jugat per banda dreta, encara que és cert que hi ha hagut anys que en l'Ath. Club Bilbao he jugat de davantera, però supose que seria per les circumstàncies i en tot cas mentres jugues normalment no et queixes. Sempre he dit que d'interior dreta estic més còmoda.
-Com va començar a jugar al futbol?
Supose que com quasi totes les del meu equip i la majoria de jugadores de Superlliga: en el col·legi amb companys de classe i jugant escolars.
-Com valora esta primera experiència fora d'Euskadi?
Molt bona. Estic contenta i no sols pels resultats perquè independentment d'això estic a gust tant en el club com en el pis que compartisc amb un parell de companyes d'equip. El bo a més és el temps, que no plou tant com allí, però segons m'han dit enguany és el que més ha plogut, així és que no sé si tindrem alguna cosa a veure les que hem baixat de dalt.
-La d'esta temporada és la quarta Superlliga que aconseguix. Podríem dir que ja és una experta a guanyar Lligues.
He tingut la sort de jugar en dos dels millors equips fins ara. Tant Athletic com Levante UD sempre han estat ací, primer i segon, i ha coincidit que jo he estat en les dos plantilles. Estic prou contenta i orgullosa, per descomptat.
-La Superlliga d'enguany ha sigut la més difícil d'aconseguir per la igualtat que hi ha hagut fins a l'últim moment entre el Levante UD i el Raig?
Record la de l'any passat, per ser més recent, que també es va decidir en l'última jornada, nosaltres jugant a casa i el RCD Espanyol també depenent de si mateix entre cometes, però la veritat és que enguany sí que ha sigut més un dolc individual entre el Raig i el Levante UD, recordant un poc les primeres Superlligues que eren Levante UD-Athletic sempre. La diferència amb el tercer ha sigut de 18 punts, cosa que fins ara havia sigut impensable. Crec que s'ha ajuntat que tant de Rayo com Levante UD hem fet una campanya increïble i els altres han afluixat un poquet. Al final la Lliga la gana qui se la mereix, així és que som justos mereixedors.
-Li va sorprendre que tant l'Athletic com el RCD Espanyol perderen les opcions tan prompte?
En una certa manera sí. El RCD Espanyol sí que va començar un poc pitjor que l'Athletic. Crec que l'Ath. Club Bilbao va perdre les opcions quan va perdre ací a València. Es despenjava crec que set o nou punts, els enfrontaments directes que li quedaven eren ja únicament amb el Rayo i ja no podia retallar punts. Això afecta perquè a falta de deu jornades un equip que aspira a guanyar la Lliga, estar ja a tants punts vullgues o no, eixe plus que t'exigixen partits clau i no tan claus, que cada vegada són molt més just i vas fora i pots perdre en qualsevol camp, perquè eixe poquet més que dónes si et jugues quelcom ho perds sense voler. Vullgues o no es nota i al final ací ha estat la diferència.
-La Copa de la Reina se li ha resistit fins al moment. Què suposaria per a vosté guanyar el títol enguany?
La veritat és que estaria moltíssim més contenta que altres anys perquè la Lliga per descomptat que és molt més important i és al principal al que aspiren tots els equips. Sempre he pensat que era jo la malastruc de l'Athletic. Haguera volgut que enguany passara l'Ath. Club Bilbao, però justament ha passat el Raig i esperem que com diuen les meues companyes no siga la malastruc i no sols passem una fase, sinó que podem guanyar la Final.
-El Rayo ja és finalista virtual de la Copa de la Reina. Després de quedar-se a les portes del títol de Superlliga, com espera que arribe al encontre de Torrelodones?
Tot el món comenta que el Rayo està que s'ix, que està jugant molt bé i tots sabem que té moltíssim gol perquè així ho ha demostrat durant la Lliga, però també és veritat que nosaltres sabem com ningú jugar finals i l'equip està preparadísimo. Ja ho va demostrar contra el Torrejón, amb tota la pressió que teníem en l'últim partit de Lliga, que per fàcil que pareguera jugar a casa i guanyar, no era tan fàcil, ho dic per experiència.
Estem més que preparades per a jugar la Final i tant el Rayo com nosaltres tenim prou més respecte l'un a l'altre que podem tindre sense voler amb altres equips. Sense Desmeréixer res a l'Atlètic Madrid o Prainsa, sobre el paper sí que dius o està el Rayo o està el Levante UD. Tant elles com nosaltres eixirem a per la Final, però amb moltíssim respecte i segons vagen passant els minuts ja es veurà qui mereix guanyar-la.
-Finalment, faça un crida a l'afició perquè acudisca tant a Natzaret com a Torrelodones la setmana que ve a animar-les, en el cas que l'equip passe a la Final.
La gent que ha anat en els últims partits ha vist que sabem jugar, que hi ha moltíssima emoció i que hi haurà un bon espectacle. Eixa gent segur que repetirà i als altres, animar-los per descomptat perquè si mai han vist al Femení, ja és hora que vagen i vegen que les xiques també sabem jugar. Que deixen un poquet aparcada la platja eixe dia, que no passa res.
Fotografies: Voro Ortiz