María Pérez, Peque entre les seues companyes d'equip i els seus més acostats, va recalar en el Levante UD Femení este estiu procedent de l'Oviedo Modern. Actualment, la jugadora asturiana irradia felicitat, ja que tant l'adaptació al seu nou equip com a la ciutat s'ha produït de manera ràpida i hui en dia és una de les golejadores del conjunt de Superlliga, amb cinc tants a favor. La futbolista es troba molt a gust en el club i espera continuar rendint, com a mínim, igual que fins ara per a defendre durant molt de temps l'elàstica blaugrana.

-El diumenge va costar més del previst guanyar. Esperaven un partit així davant d'un equip de mitat taula com el Transportes Alcaine?

Pel que sabia de l'any passat, que havia barallat molt contra elles i havia sigut difícil allí, a Saragossa, és un equip que li tinc respecte. Ens va costar ficar el primer gol, ens van empatar de seguida i ens va costar guanyar, però ens vam unir i el vam traure avant.

-S'està veient que enguany hi ha molta igualtat perquè a Màlaga van guanyar 0-1 i el diumenge també els va tocar patir.

Els equips cada any es van reforçant més, veus que hi ha molts fitxatges de fora que després són jugadores que donen la talla i els equips que pugen pareix que treballen bé perquè vas al seu camp i t'ho posen difícil.

El Màlaga justament, vam anar allí i no érem capaços de ficar-los un gol i esta setmana van jugar contra el Sporting de Huelva i li van guanyar 1-0.

-A nivell personal podria qualificar esta experiència en el Levante UD com molt bona?

La veritat és que em trobe molt bé, no esperava que poguera estar així de bé tan prompte i crec que es deu tot al club, al comportament de la gent amb mi, jugadores, cos tècnic i directius. Em trobe bé a València i espere continuar donant el millor durant molt de temps.

-L'adaptació a l'equip imagine que haurà sigut més ràpida tenint una paisana seua en el grup com és Montse.

Sí, a Montse la conec des de fa cinc anys, també havia jugat amb ella abans, i al vindre ací, pel tema del pis, la ciutat i tot, qualsevol dubte que tinc me´l resol.

-S'ha marcat com a objectiu anotar un determinat nombre de gols?

Bueno, intente marcar en tots els partits però tampoc vull dir un número perquè això després depén de moltes coses.

-Ara tenen dos partits complicats, viatgen a Vallecas i ve l'Ath. Club Bilbao. Creu que poden ser decisius estos dos compromisos?

Sí, la veritat és que el partit contra l'Espanyol ja era prou important perquè si perdíem podíem estar per darrere d'elles durant tota la temporada i ara estos dos, doncs sí, són molt significatius. Hem de guanyar-los perquè se sàpia que estem treballant bé i que volem estar ací dalt tota la temporada i que la resta veja que som un equip difícil, que no estem ací per casualitat.

-Amb què es queda de l'experiència europea?

Em quede amb tot, fins amb els viatges que van ser quasi del pitjor. Amb les àrbitres que eren xiques, els camps d'herba, la intensitat, que no podies abaixar els braços en cap moment, etc. Em quede amb tot perquè va ser una experiència molt gran. A més, jo venia de descendir amb l'Oviedo i de baixar a anar a jugar Europa doncs la veritat és que és un canvi molt gran.

-D'on ve això de “Peque”?

Ve d'un viatge que vam fer amb l'Escola de Mareo per a jugar un torneig amistós. Jo era la més xicoteta i en eixe partit vaig ficar set gols i em van començar a anomenar Peque i ja em vaig quedar amb el malnom.