Novens en la classificació general en el marc de la Primera Divisió amb quaranta-tres punts com a registre. Són les credencials que presenta l'esquadra que prepara Luis García quan la competició de Lliga anuncia irremissiblement el seu ocàs amb la materialització dels quatre últims partits en a penes tres setmanes. No són números menors en el campionat de la regularitat. Ni tan sols discrets. Tres duels sense conjugar amb el triomf en l'obertura, i un cicle desolador, que pareixia descavalcar al club de l'elit, després d'encadenar cinc derrotes en el tram final de la primera fase del present exercici entre els mesos de desembre del 2010 i gener del 2011, que va transformar d'arrel com a seqüela de la victòria conquistada davant del Getafe que va inaugurar un període resplendent, que seguix en plena vigència en l'actualitat, i que localitza i ubica a l'esquadra blaugrana entre els clubs amb major efervescència del tram tancat.

Únicament el Barcelona i el Real Madrid aconseguixen millorar els dígits aconseguits pels futbolistes que componen la nòmina blaugrana en el segon acte de la competició. Eixa trajectòria ascendent i totalment impol·luta, marcada per una regularitat indiscutible, li ha portat a escalar fins al nové lloc reeditant la millor situació classificatòria durant la present campanya que ja va aconseguir després de véncer l'Hèrcules en la setmana trenta-dosena del calendari. El recorregut del Levante al llarg del curs 2010-2011 s'ha caracteritzat per un continu fugit cap avant. Mai li ha embargat la melancolia. Ni en els instants més tortuosos. El grup s'ha distingit per enarborar una capacitat de supervivència supinament i poèticament arravatadora en un ambient clarament hostil si es pren com a base les divergències en el pla econòmic respecte a la resta dels competidors.

Des d'eixa perspectiva, no hi ha un pressupost més ínfim. L'entitat del barri d'Orriols ha desafiat les lleis del mercat capitalista que imperen en el futbol, a la majoria dels seus adversaris sobre l'interior del camp, però potser el repte siga de majors dimensions, perquè el col·lectiu ha superat les seues pròpies expectatives des de l'exigència i l'honestedat. El camí en la Lliga, un tant alambinat i d'execució complexa, ha estat infestat de guarismes polvoritzats i millorats. El col·lectiu, sobrepassada la jornada trenta-quatrena, ha establit una nova marca com a equip instal·lat en l'univers de la Primera Divisió després de fixar el seu expedient en els quaranta-tres que lluïxen a falta de 360 minuts per a tirar el reixat del curs.

És un indicatiu de la llum que emana d'un Levante dinàmic i summament atrevit. Hi ha més testimonis d'esta tendència com el nombre de victòries, dotze, que establixen un llindar nou en este espai així com el cicle de setmanes invicte en l'Estadi Ciutat de València. I des de la col·lectivitat fins a la personalització dels registres. Luis García es quedarà sol al capdavant de la banqueta granota en la màxima categoria en San Mamés, una de les catedrals del futbol espanyol, després d'igualar enfront del Sporting de Gijón les trenta-quatre cites de Bernd Schuster com a conductor de la nau blaugrana en l'exercici 2004-2005 mentres que Felipe Caicedo aconseguix un buit en la història particular dels golejadors més llorejats després de sumar en l'Estadi Vicente Calderón el gol dotzé amb l'elàstica llevantinista polvoritzant el registre que ostentava Pepín en els anys seixanta.