Va haver-hi un espai de temps en què el Ciutat de València es va convertir en un escenari tortuós per a les aspiracions dels adversaris que xafaven el seu verd en partits adscrits a la competició oficial. I macular cada carreu dels seus robustos murs pareixia una quimera; una empresa titànica practicament inabastable per a la majoria de les esquadres oponents. Cada partit tancava un misteri encriptat difícil de desvelar. No hi havia claus per a revelar esta espècie d'arcà. I un percentatge molt elevat dels èxits aconseguits en la cronologia més recent es fonamentava en l'esplèndid comportament de les hosts blaugranes en l'entorn més pròxim. Hi havia una simbiosi perfecta entre els futbolistes i el marc en què es desenrotllava la batalla futbolística. En el Ciutat de València els jugadors se sentien realment protegits i immunes a qualsevol contingent o agressió externa.

Res, ni ningú, s'atrevia a discutir la seua autoritat. Succeïx que esta inèrcia ha patit una aguda permuta en el temps més present. Eixa solidesa s'ha extraviat des de l'arrancada del campionat de la regularitat de l'exercici 2014-2015. La fortalesa i el vigor, que clarament ensopia fins a consumir l'esperit dels seus contrincants, ha perdut ascendent. És inqüestionable que l'estadística així ho determina. El cicle del Levante en el seu feu, des de l'alba de la Lliga BBVA, és certament desolador. Els aterratges del Villarreal, F.C. Barcelona, Rayo Vallecano i Real Madrid van ser devastadors; un autèntic erm en termes quantitatius i qualitatius. De fet, l'entitat granota no ha estrenat el currículum de victòries i alimenta els cinc punts obtinguts en el primer tram de la competició en funció del triomf saldat en Los Cármenes de Granada que conjuguen amb les igualades obtingudes a Màlaga i en Eibar.

És evident que un bloc sense resultats positius, en la seua faceta com a local, està obligat a descriure una tendència un poc erràtica en el seu diagrama de rendiment del curs. No obstant això, per l'interior del vestuari blaugrana subjau un corrent que pretendre canviar d'arrel esta inèrcia. I fixen esta alteració per al partit davant de l'Almeria, pautat per a diumenge que ve a partir de les 19:00 hores en el feu del barri d'Orriols. L'objectiu traçat és evident; el col·lectiu desitja reprendre el somriure en el coliseu granota a fi de demostrar que compten amb arguments sòlids per a voltejar situacions complexes. L'anhelada reacció ha de relacionar-se amb una notable variació de la conducta com a propietari.

Fortificar el Ciutat és un repte compartit pel planter i pel cos tècnic. Una proclama que unix a tots els estaments que conformen el llevantinisme. Els jugadors van mostrar les seues intencions en la vesprada d'ahir amb una foto conjunta, acompanyada d'una informal campanya que es va propagar per les xarxes socials (#UnidosSomosLUD), que va sorgir des de les profunditats del vestuari de Buñol manifestant les seues inquietuds i el seu absolut convenciment en què l'orde actual pot revertir amb l'ajuda de tots els sectors afins al club.  “Ara que l'equip no la màxima punts és quan cal estar. Tots units traiem les coses avant. Així ho entenem i així ho mostrem. Amb l'ajuda de tots eixirem d'ací”, va matisar Pedro López al concloure la sessió de treball a Buñol.