La jugadora del Levante UD Femení, Sandra Vilanova, després de la tornada de l'equip d'Ucraïna, ha analitzat per a la pàgina web del club l'actualitat del conjunt llevantinista. La seua serietat, professionalitat i responsabilitat han sigut motius suficients perquè la mallorquina, encara que reconeix que ja se sent com de València, s'haja guanyat el respecte de totes les seues companyes que per segon any consecutiu l'han votat perquè lluïsca el braçalet de capitana.

-Una pena la UEFA Women´s Cup perquè vam tindre el passe en les nostres mans en el primer partit davant del Brondby i se'ns va escapar.

Sí, una pena perquè arribes allí i saps que el primer partit serà fort, però quan veus que tens tantes ocasions i en la primera part et pots anar amb un 2-0 clar, amb un penal que no pita, et fa ràbia. Saps que el primer partit serà molt important, però tampoc saps si serà tan decisiu com va ser.

-A nivell personal, com ha viscut la competició europea?

Ja vaig anar amb el Levante UD, però no és el mateix perquè era més joveneta i no vaig participar massa. Esta experiència, tant Macedònia com Ucraïna, al grup li ha anat genial i personalment m'he sentit molt bé. Ara he anat amb una edat, amb 27 anys, que vullgues o no estàs més tranquil·la i ho disfrutes més. Tens més experiència i veus que el futbol europeu està potser un poc per damunt de l'espanyol, però es pot arribar. Després del partit contra les alemanyes vam veure que ens van superar un poc, però físicament. Saps que si treballes molt es pot arribar.

-Quines diferències ha trobat entre les últimes temporades que va participar en la competició europea i esta quant al nivell dels equips participants?

Això es nota quan estàs en el camp sobretot perquè ho veus des de fora i veus un ritme, però després estàs ací dins i és increïble la força i la potència que tenen. Jo crec que més o menys està per igual. La diferència és que nosaltres hem millorat i elles també, per la qual cosa estem a la parell perquè els resultats que vam obtindre allí no van ser tan roïns. Vam perdre 1-0 contra el Frankfurt i 2-1 contra l'Arsenal que eren els partits clau també. Crec que el futbol espanyol seguix un puntet per darrere, però passarem eixe punt algun dia.

-Es va acabar el somni europeu i ara cal centrar-se en la Lliga. Com veu el rival del diumenge? Diuen que és un dels equips que més s'ha reforçat enguany.

El Sporting de Huelva és un rival sempre difícil, en el seu camp sobretot perquè és un camp xicotet, però el nostre tampoc és molt gran. És un equip que s'ha reforçat molt bé. Té gent de qualitat i està els noranta minuts pressionant i lluitant.

Enguany seran tots els partits molt complicats i hem d'eixir al cent per cent com estàvem allí a Europa. No hem d'abaixar el llistó. Jo crec que l'experiència d'Europa ens ha demostrat que si volem arribar allí cal afrontar cada partit d'una altra manera, no com fins ara, un poquet més sempre.

-Després de quatre jornades disputades Rayo Vallecano, Espanyol, Ath. Bilbao, At. de Madrid i Levante UD ocupen els primers llocs. Creu que enguany la candidatura pel primer lloc estarà renyida amb estos equips?

A poc a poc la Superlliga va millorant i no et pots esperar cap victòria fàcil. Sempre hi haurà algun equip que et va a posar més problemes que altres i jo crec que sí, que sempre estem dalt eixos quatre o cinc, encara que espere que vagen pujant més. Així serà més difícil, no dependre la Lliga de perdre un partit puntual. Tant de bo poguérem perdre tres partits i empatar quatre! Això seria bo perquè en cada partit hi hauria més competència i milloraríem més i seria més bonic.

-Qui guanye la lliga va a haver de guanyar tots els partits?

Hem de pensar que serà així. Cal aconseguir els tres punts cada setmana, dóna igual el partit i si juguem fora o a casa. Els tres punts valen el mateix. Tu et pots permetre fallar un enfrontament directe, però un rival que en principi no sol estar tan dalt, eixos partits són els que dolen de veritat perdre'ls.

-Un dels punts a favor que té el Levante és que tant el Rayo com l'Ath. Bilbao han perdut un partit, per la qual cosa guanyant l´encontre ajornat seríem líders en solitari.

Els partits han sigut contra l'Espanyol. El problema és perdre contra altres equips que després es van despenjant. Afecta sobre tot en l´aspecte anímic perquè quan dius estos no fallen, si falle jo em quede despenjat ja, perquè un any pensant això, és difícil anar a entrenar.

-El dilluns se'n va amb la Selecció espanyola. Com veu les possibilitats de classificació d'Espanya enfront d'Holanda?

Molt bé. Són dos partits i cal guanyar-los com siga, que ja ens toca l'Eurocopa. Veig a l'equip molt bé, empatem a dos contra Anglaterra i vam tindre la classificació ací directa. Vam estar la primera part molt bé i la segona abaixem un poc i elles van apretar. Holanda no és com Anglaterra, crec que estan un punt per davall, encara que després en el camp ja es veurà. Jo veig moltes possibilitats.

Serà molt complicat perquè ens juguem el mateix i qui no vol anar a una Eurocopa?

-Què significa portar el braçalet de capitana?

Va eixir per votació, este és el segon any. Quan portes en un equip tant de temps i damunt les teues companyes et trien, són uns sentiments que es mesclen. Ja em sent com d'ací, he jugat en altres equips, però nou anys ací en el Levante UD amb sempre quasi la mateixa gent és un puntet més que et fa estar en el Levante. És un orgull i que les meues companyes m'aprecien així és molt important. És com si fores la portaveu, et dóna un poc de vergonya perquè no porte molt bé això de parlar en públic, però em vaig acostumant a poc a poc.