L'encreuament de mirades entre Paco Fenollosa i Simón Sánchez, sobre el Poliesportiu d'Almansa, va ser revelador. El president d'honor va descobrir els caràcters i la imatge de què va ser jugador del Levante en la primera mitat de la dècada dels anys cinquanta. No va haver-hi indici de dubte després d'una pròxima aproximació. L'inexorable pas dels fulls del calendari no va ser, en este cas, un sever inconvenient per al reconeixement de la figura d'un jugador que va arribar a la societat blaugrana cedit pel Real Madrid. “Tenia classe amb el baló en els peus i treballava molt sobre el camp”, recorda Fenollosa. El protagonista puntualitza. “El sacrifici era obligat. És el mínim que se li pot demanar a un jugador encara que la veritat és que no la tocava malament”.

Simón Sánchez rememora una època de la història blaugrana allunyada dels dies actuals marcats pel refulgir del Levante per la Vella Europa, a través de la classificació per a Lliga Europea. Eren els temps del feu de Vallejo, acabat d'incorporar al patrimoni del club en una complexa operació econòmica, i de Santiago Bernabéu al capdavant dels designis de la societat madridista. Antonio Román, en qualitat de principal jerarca del Levante, va aconseguir pactar l'aterratge d'un futbolista que es va instal·lar en l'univers blaugrana per espai de dos temporades. L'entente entre els mandataris va ser absoluta. La seua arribada va impactar en els mitjans esportius valencians pel llinatge que acompanyava al seu club de procedència.

Simón Sánchez, tot just dènou anys quan va recalar en la societat granota, i després d'instal·lar el seu domicili en el cor dels Poblats Marítims, va disfrutar d'un ascens a Segona Divisió en la seua primera experiència en el club blaugrana. “Va ser una temporada inoblidable amb Morera com a protagonista. Vam marcar moltíssims gols. Si no recorde malament vam superar el centenar de dianes en Lliga”. Un any després, en l'ecosistema de la categoria de Plata, la patent irregularitat del bloc llevantinista el va conduir de tornada a la Tercera Divisió. “Al final vam millorar, però no va ser suficient”, accentua encara de pesar en el seu rostre. En eixe punt es va trencar la relació entre el jugador manxec i el Levante U.D. Simón Sánchez, natural d'Almansa, amb una extensa carrera esportiva per tots els punts cardinals de la Península Ibèrica, no va desaprofitar l'ocasió per a visitar a la que entitat en què va militar fa al voltant de seixanta anys.