Anit es va entregar el Premi de Micro relats Història del Levante UD, convocat per l'Oronella en col·laboració amb el Levante UD, en la Fira del Llibre de València.
El micro relat guanyador va ser El somni d'una vida, de Darío Borja García (amb 25 punts), de València capital; en segon lloc va quedar Era a poqueta nit, de Francesc Manel Ballester Sánchez, i tercer va ser Mi nombre nunca importó a nadie (19 punts) de Josep Carbonell Aguado.
El jurat va estar compost per José Luis García Nieves, periodista i coautor de «Història del Levante UD»; Pau Martínez, director de cine i de l'Alqueria Blanca; Dominic Keown, catedràtic de la Universitat d'Oxford; Josep Lluís Fitó, periodista i director del documental Llevant UE: Cents anys a contracorrent; Xavier Copado, Lliure, cantautor i membre de la Delegació de Penyes; i Josep Lluís Sirera, catedràtic de la Universitat de València i director i autor teatral, i van valorar els 46 micro relats presentats d'1 a 5 punts cada u.
Dels 46 micro relats presentats, 26 eren en castellà i 19 en valencià, i un autor va presentar el relat en castellà i valencià.
L'editorial l'Oronella i el Levante UD estan molt satisfets del nombre d'autors presentats i volen agrair a tots la seua participació en el concurs.
Adjuntem a continuació el relat guanyador:
El somni duna vida
Dario Borja Garcia
En arribar a casa, la mare estava esperant-lo al saló.
Joanet li va dir, el iaio Jordi està greu. Molt prompte se nanirà al cel amb la iaia.
No, mare va contestar el xiquet. El iaio no pot morir sense que la Federació ens reconega la Copa.
Joanet, la vida és així va sentenciar la dona. Ho aniràs vegent conforme et faces major.
Tinc una idea va cridar el menut. Encén la \'radiet\' del iaio, que ara torne.
El xiquet va eixir ràpidament de la casa i va enfilar el carrer que duia als estudis de la ràdio municipal, on treballava la seua germana major.
Carme, el iaio Jordi està molt malament va lamentar el xiquet entre llàgrimes. Hem de fer alguna cosa per ell.
Joanet, el metge diu que li queden hores de vida va respondre la jove.
Ja ho sé, però entre els dos podem donar-li lúltima gran alegria va concloure linfant.
Els senyals horaris de la una començaren a sonar. Carme estava nerviosa. No volia fallar al seu avi i al seu germà, però sabia que el que anava a fer podia provocar que lacomiadaren. Va agafar aire i va llançar a les ones \"la gran notícia\":
La Federació Espanyola de Futbol ha acordat este matí reconéixer el títol de Campió de Copa de 1937 al Llevant. Enhorabona a tots els granotes.
El cor del iaio Jordi es va parar. Un immens somriure va omplir per sempre el seu rostre.