Tres anys. Pot paréixer l'enunciat final d'una condemna decretada per un jutge com a epíleg a un juí, però en realitat és la seqüència que hui complix Vicente Iborra des que debutara en la primera plantilla del Levante en un compromís adscrit a la Lliga BBVA. Va ser el diumenge tretze de gener del 2008 en els marges de l'Estadi Ciutat de València quan la megafonia va anunciar la retirada de Pedro León i l'ingrés en el rectangle de joc de Vicente Iborra. Gianni De Biassi li va oferir l'alternativa d'incloure's en les proximitats de la meta d'Iker Casillas. “No recorde quasi res dels instants previs. Estava en un núvol. Era una emoció indescriptible”, admet el protagonista.

La veritat és que Iborra va compartir funcions junt amb Riga com mitjapunta, el lloc geogràfic que ocupava en el filial. L'enfrontament entre el Levante i el Real Madrid iniciava un suau i pausat declivi i, per eixos secrets indesxifrables del futbol, les distàncies entre el líder i l'últim de la fila eren imperceptibles encara que l'ocàs del partit va resultar borrascós. Van Nistelrooy va clavillar la defensa blaugrana en sengles ocasions entre els minuts setanta-cinc i huitanta-set per a consolidar una victòria que pareixia resistir-se. “Vam fer un bon partit i vam meréixer més”, determina. Iborra va comptar amb vint-i-dos minuts per a experimentar sobre el terreny de joc amb la camisola blaugrana en confrontació de la Lliga BBVA davant d'una esquadra notable dirigida des de la banqueta per Bernd Schuster, un tècnic amb passat granota, encara que eixa percepció que significava endinsar-se per les tortuositats del futbol professional no era nova.

Reposava molt prop en l'hemisferi del cervell que activa la memòria la seua estrena davant del Getafe en el format coper. La diferència en la cronologia va ser més aïna escassa. Aquell fet va succeir el 9 de gener del 2008 i situava l'acció sobre el verd del terreny de joc del coliseu Alfonso Pérez. La veritat és que l'arrancada de 2008 va ser certament revelador per a l'esdevindre del jugador reconvertit a centrecampista. O podria advertir-se que més aïna tenia un sentit d'anunciació des de la perspectiva que marca l'inevitable pas del temps davant dels esdeveniments gestats. En tot cas, no van ser senzills els inicis del centrecampiste en el si d'un grup deprimit.

El pas abrupte i trencat del Levante del curs 2007-2008 presagiava un descens que anticipava el calendari de desenllaços definitius xifrat generalment allà cap als mesos d'abril o de maig. Pareixia la crònica d'una mort anteriorment anunciada. Paradoxalment aquells desequilibris interns i les dissensions d'alguns futbolistes inclosos en l'arc del primer equip van propiciar l'aparició d'un contingent inesperat amb un valor apreciable amb procedència des dels fons de la pedrera. El salt d'Iborra marxa d'acord amb eixa premissa que s'antulla refractària perquè pareixia molt complex que germinarà l'arrel de l'esperança enmig d'un erm de desolació, però a vegades succeïx.

En els temps de crisi Iborra va passar de defendre l'elàstica granota en Segona B a inserir-se en l'àmbit de l'elit com va succeir amb Saúl o Pla, Reina i Armando. Va ser un període curt perquè l'equip va tornar a la categoria de Plata, però va ser fructífer perquè en el cas d'Iborra va brollar una llavor que va acabar consolidant-se. L'exercici 2008-209 va augmentar el seu ascendent i la temporada següent va marcar una frontera perceptible amb el passat. Titular habitual amb el Levante en l'exercici del retorn a Primera Divisió, el seu nom va començar a eixamplar els marges geogràfics. Els ecos van propagar la qualitat del seu futbol.

La seua condició adquirida d'internacional Sub' 21 i l'associació a altres entitats va propiciar una actuació contundent per part dels rectors de la societat d'Orriols establint una relació contractual entre les parts xifrada en quatre temporades. Tres anys després d'aquella aparició davant del Real Madrid el seu rol ha mutat de manera considerable en l'ecosistema blaugrana. Sobre el verd ha donat un pas arrere per a des de la mitjapunta per a convertir-se en el far que inunda de llum el joc blaugrana. A l'altura de gener del 2011 és el gran enyorat. Una lesió durant la pretemporada i un problema en l'esquena el mantenen inèdit en el curs encara que la seua evolució invita a l'optimisme.