Va tornar la màgia al Ciutat de València
L'afició granota va tornar a viure una vesprada màgica en l'Estadi Ciutat de València. Jugadors, tècnics i afició ho tenien clar. Tots ells sabien que el partit de hui no era un partit més i volien reviure les bones sensacions de l'últim partit disputat en el coliseu llevantinista. L'alegria va arribar molt prompte, als dos minuts, amb el gol de Roger Brugué, però el Real Zaragoza va empatar amb un gran gol des de fora de l'àrea. No va ser fins als últims minuts quan Dela va traure la vareta màgica, va utilitzar els seus poders per a anotar un autèntic golàs que ningú oblidarà i el Levante UD va acabar sumant tres punts molt importants.
La vesprada es va posar molt prompte de cara per als interessos llevantinistes, ja que, als dos minuts, un servici de cantonada executat per Pablo Martínez va ser convertit en gol per Roger Brugué amb una rematada de cap. L'alegria va durar poc, ja que el Real Zaragoza va establir l'empat amb un tir amb la dreta de Toni Moya des de fora de l'àrea que es va colar per l'esquadra. Els de Felipe Miñambres van tractar de retornar el colp ràpidament i una bona combinació entre Roger Brugué i Andrés García dins de l'àrea va acabar amb un tir d'este últim que es va anar desviat. Poc després, Roger Brugué i Fabrício també es van entendre en l'àrea rival, però el davanter va caure i l'acció va acabar sense conseqüències. El Levante UD va poder engrandir distàncies prop del final de la primera part amb una assistència d'Álex Muñoz per a Fabrício. El llançament del brasiler va acabar en el lateral de la xarxa.
Després de la represa, el primer equip que va posar la por en el cos va ser el visitant amb un potent tret de S. Bakis que va obligar a intervindre a Andrés Fernández per a desviar la trajectòria de la pilota a córner. La possessió era per als llevantinistes però a tots dos equips els costava arribar amb claredat als últims metres. Ho van intentar els dos a pilota parada i el conjunt saragossista també va provar fortuna amb un llançament de Maikel M. que va atrapar el porter local.
Els valencians continuaven barallant amb l'únic objectiu que els tres punts es quedaren a casa. Van arribar els canvis buscant frescor a les cames. El cronòmetre avançava i el Levante UD tractava de mantindre la calma i continuar intentant-ho. L'afició animava des de la graderia i oferia als jugadors eixa espenta que necessitaven. Mancant quatre minuts per a la conclusió del partit, es va fer la màgia en el Ciutat. Algobia va assistir a Dela i el defensa, des de 30 metres i sense pensar-s'ho dos vegades, va posar la mirada en la porteria i allí va anar a parar la pilota que va entrar per l'esquadra. L'afició, bocabadada per l'obra d'art que acabava de presenciar, esclatava de goig i va animar a l'equip fins al xiulet final.
