El Levante tanca amb una derrota davant del Villarreal (2-1) en l'Estadi d'El Madrigal la sèrie de confrontacions de preparació de la present pretemporada. Per l'horitzó ja sorgix, en exclusiva, la confrontació davant de l'Atlètic de Madrid i l'eliminatòria d'accés a la Lliga Europea davant del Motherwell. El grup que conduïx Juan Ignacio Martínez va mostrar dos versions allunyades sobre el verd del coliseu groc. L'accepció autoritària, musculosa i imaginativa se va anar difuminant en la segona fase de la confrontació. En eixe espai, la fatiga va eclipsar al dinamisme mostrat amb anterioritat. No va tardar en excés el Levante a adquirir avantatge en marcador. Un notable baló filtrat entre la parella de centrals per part de Pedro Ríos sobre l'aparició de Ángel el va resoldre l'atacant canari després de guanyar un primer rebutge de Juan Carlos.
El gol rondó la porteria de l'arquer del Villarreal en els següents minuts. La imatge del porter i la seua participació en l'encontre va anar augmentant, de manera exponencial, davant de la reiteració d'aparicions visitants. La superioritat forana era palpable. Iborra des de la medul·lar marcava distàncies. El centrecampiste va compendiar infinitat de virtuts en este capítol del joc. Va tocar en curt quan va ser necessari, va allargar el baló en busca dels espais pels costats quan l'acció demandava eixe tipus d'eixida i es va sacrificar en la recuperació. La seua actuació va ser meritòria. Iborra va amalgamar amb Pallardó en la línia de mitjans. Uns metres per davant Barkero i Pedro Ríos sembraven de dubtes a l'entramat defensiu groget. La superioritat blaugrana era molt perceptible encara que no es va traduir en una ampliació substanciosa del marcador Juanlu va fregar el gol del lideratge durant el curs passat, però va decidir abaixar al firmament el baló quan entrava com una exhalació pel carril esquerrà de l'atac blaugrana.
El seu intent de subtil vaselina va eixir per damunt de l'arc defés per Juan Carlos. Un tir ajustat de Ángel va xocar amb les manoples de Juan Carlos. I sense solució de continuïtat, el porter va volar a la base del pal oposat per a traure un cabotada de Navarro que presentava el gen vencedor. L'estratègia anava en consonància amb la imatge lacerada del Levante. No obstant això, la igualada va arribar en una acció circense. Una falta botada per l'equip groc va tractar de neutralitzar-la Nikos en el segon pal de l'arc de Munúa. El cuiro va xocar contra David Navarro i va acabar entrant en la porteria granota. El partit va virar en la represa. Senna va acaparar més protagonisme en la medul·lar i el seu equip va notar eixa circumstància. El Villarreal va ser més consistent i punxant en eixa fase. Potser, i en contraposició, el Levante va paréixer sentir l'acumulació de partits després dels tres duels disputats en la gira per Itàlia. Les cames dels jugadors granotes pesaven tres quintars. El bloc va perdre intensitat molt possiblement per un increment de la fatiga. Manu va anotar el gol del triomf després d'aprofitar un error defensiu blaugrana.
Villarreal; J.C. Sánchez, Oriol, Musacchio, Truyols, Toribio, Uche, Cani, Manu, Venta, Senna i Gerard Moreno. També van jugar Mariño, Acosta, Cavenaghi, Íñiguez, Moi, González i Lejeune.
Levante; Munúa, Navarro, Pallardó, Barkero, Ángel, Iborra, Nikos, Pedro Ríos, Ballesteros, Pedro López i Juanlu. També van jugar; Keylor, Serrano, Diop, El Zhar, Michel i Rubén
Àrbitre; Juan Martínez Munuera. Col.legi valencià. Va amonestar a Pedro López i Ballesteros.
Gols: M. 12. Ángel. 1-1. M. Navarro en propia porta. M. 63. Manu.