És una evidència que ratifica la glacial estadística, si s'analitzen els dos últims encontres amb presència blaugrana en univers de la Primera Divisió. Els xocs, que es concatenen en el temps, davant de l'Almeria, en el feu del Ciutat de València, i enfront del Sevilla, en l'Estadi Ramón Sánchez Pizjuán, oferixen un infinitat de notícies excel·lents i d'un calat notable. És inqüestionable que en eixe cicle de 180 minuts es va produir un increment notable del balanç anotador amb translació immediata als valors atrets en la classificació general per part de la societat d'Orriols. Els números ratifiquen esta tendència que podria qualificar-se de tall alcista una vegada més. L'esquadra que prepara Alcaraz va nodrir el seu graner amb quatre punts que pràcticament van duplicar els registres consignats amb anterioritat. En eixe espai tancat, entre les jornades desena i onzena, l'emoció que desprén el gol va tornar a formar part del catàleg d'efectes exhibit pel bloc granota en l'interior del verd.
Eixe estat d'agitació, que envolta al col·lectiu pels rèdits oferits, va estar capitalitzat en última instància per David Barral i Víctor Casadesús. De les seues bótes lacerades van sorgir els gols que van cuirassar un triomf bàsic i determinant amb l'Almeria com a reptador, en l'escenari d'Orriols, i la diana que va rescatar al Levante en el cor de Nervión. El fet consigna una nova variable en virtut dels protagonistes del gol i permet argumentar una altra tesi que marxa entrellaçada; els atacants van ajustant la seua punteria i comencen a focalitzar l'acció final del gol. No és una situació menor i adquirix un rang excel·lent. Barral va marcar la ruta del gol en el primer acte de l'enfrontament davant de la institució almeriense. L'atacant va estrenar el seu caseller anotador del curs 2014-2015 en un moment determinant des d'una perspectiva global, però també individualitzada.
El gol pareixia resistir-se en excés. No sorgia per l'horitzó més immediat. No obstant això, va arribar ungit amb les màximes condicions i prerrogatives. David Barral va exercir de prestidigitador per a amagar el baló, tombar al seu oponent, preparar el gallet i ajusticiar la meta roig-i-blanca. Casadesús va seguir la seua estela. El futbolista balear, reconvertit com a davanter, té instint quan es posiciona en en interior de l'àrea rival. Pareix un futbolista de tot indetectable. Sap passar desapercebut per a materialitzar-se sorgint des de les tenebres. La seua subtil intuïció el situa en el frontispici dels golejadors de l'exercici. Va transformar un excel·lent llançament d'estratègia de Gavilán, que va xocar en la fusta davant de l'Almeria, i va aprofitar un tremend aldarull en les proximitats de la porteria de Beto per a silenciar el coliseu sevillista.
És obvi que coneix els amagatalls de la seua professió i tracta d'explotar-los en benefici seu. Amb Rafael en ple procés de recuperació, la pàtina de brillantor que enllustra als atacants en dates recents és innegable, però potser fóra necessari accentuar el cabal de les ocasions generades en les últimes setmanes. Potser els gols siguen un producte directe i proporcional a eixe excedent establit. Una altra vegada el protagonisme emfatitza la brillantor que desprenen les figures de Barral i Casadesús, els integrants de la rereguarda blaugrana. L'estadística torna a convergir amb este postulat. En certa manera, els dos retroalimenten les seues accions. Barral es va moure amb soltesa la vesprada d'Almeria. Va conquistar el gol, però va comptar amb opcions reals per a ampliar els marges. La posada en escena del duel de Sevilla va ser paradigmàtica: Casadesús va fregar el gol en el primer cuiro que va acomodar. Després va celebrar la igualada. El jugador de les Illes Balears va oferir ahir una resposta a esta tendència per a repartir mèrits entre el grup. “L'equip està fent un bon treball i es reflectix en els de dalt. Ens feia falta ja tindre ocasions que ja les hem tingut en estes dos jornades”.