Potser després de superar dos batalles superlatives en l'interior del verd resolt amb dos brillants victòries a l'esquadra blaugrana li faltara un poc de manxa per a escometre el duel davant de la Real Societat en l'Estadi d'Anoeta. Potser el debat no se cimenta en exclusiva en les prestacions esportives emeses pel col·lectiu que prepara Lucas Alcaraz sinó en l'estat de la pisque; un aspecte que s'antulla primordial per a mantindre's dreçat en una batalla tan dura i arestosa com la que està afrontant l'entitat en les últimes setmanes. No pareix senzill afrontar sengles encontres entrellaçats per la supervivència en l'elit, amb tot el desgast emocional i anímic que implica la lluita, i resetejar la ment per a tornar a la superfície del rectangle de joc sense a penes temps material per a recuperar forces i trobar de nou eixe punt necessari, amb les bótes ajustades, que requerix la competició. Potser estos condicionants es reflectiren en l'epicentre de l'acció en una vesprada espessa i ennegrida que presagiava pluja, res de nou en el País Basc, per més que instants abans del duel es filtraren uns tímids rajos que anunciaven un sol que mai va arribar a brollar.

O potser el Levante fora deutor, si s'analitza en perspectiva el desenrotllament de l'enfrontament, d'una arrancada un tant dubitatiu. Li va costar a la societat granota adreçar el seu rumb en l'atapeïda praderia del coliseu txuri urdin. I la Real Societat va aprofitar la conjuntura per a colpejar al seu oponent. I a més amb contundència. Va ser una constant, si es delimita el partit en la seua totalitat. És possible que el marcador definitiu establisca una distància que no va existir entre els dos adversaris en el còmput general de la confrontació. El que pareix indubtable és l'encert del combinat local i la seua facilitat per a anotar en moments molt determinants de la cita. Va tractar de proveir-se el Levante per a adquirir un grau de consistència major en els espais de major determinació del camp de joc. El bloc llevantinista es va presentar amb una atapeïda defensa integrada per cinc hòmens, amb quatre centrecampistes tan sols uns metres per davant. En l'avantguarda sorgia l'estela, un poc nua, de Víctor Casadesús.

No li havia anat malament en línies generals a l'equip amb un sistema parell en els duels davant del Getafe i el Còrdova. De fet, l'arreuàs últim en la classificació general responia a estos paràmetres identificatius després de les victòries davant del Getafe i Còrdova. Buscava refugi el Levante, però va celebrar el gol la Real Societat. El futbol, és en infinitat d'ocasions, així d'antagònic o inesperat en virtut de les previsions que, a priori, es poden manejar i que resulten imprevisibles. El gol va respondre a una acció veloç que va iniciar Xavi Prieto i va concloure Finnbogason a boca de canó. Va ser una diana prototípica d'un ariet per a un futbolista turmentat amb el gol durant el curs. La Real Societat va moure el baló amb soltesa a partir de les bótes més esmolades de Prieto i Vela. L'esquadra local va marcar el ritme d'arrancada. Tot va canviar en el segon tram del primer acte.

El Levante va adquirir més profunditat pels costats amb les incorporacions d'Iván i Toño. El partit va començar a desenrotllar-se en les proximitats de Rulli. De fet, el capítol inicial es va tancar amb el Levante aterrint al col·lectiu local. No obstant això, el duel va donar un gir quelcom inesperat durant l'alba del segon temps. Va demostrar major vocació ofensiva el bloc blaugrana en els primers minuts, però Bergara va tallar d'arrel la pretesa reacció amb Vela obstaculitzant la capacitat de reacció de Mariño en clar fora de joc. Lucas Alcaraz va tractar de refer l'encontre amb la inclusió de Barral i Uche. El preparador va anar poblant l'atac de davanters i desguarnint la rereguarda; exigències d'un guió que accentuava la derrota granota. A l'heroica va tractar de reprendre el partit. Un gol podia mutar la naturalesa d'un partit que s'anava a passos engegantits. Va fregar el gol José Mari amb un obús que va fregar l'esquadra de Rulli. Toño va aprofitar una colada de Morales per a rematar en direcció cap a l'arc local, però el cuiro va xocar en un defensor. Més punteria va tindre Vela amb el temps establit des de la mitja distància en una acció a baló parat.