Hi ha partits que conclouen amb un empat que pot deixar una sensació de buit sobre la consciència dels dos adversaris. Hi ha empats innocus i faltats de valor, però també hi ha empats que superen en molt el valor que emana de la pròpia igualada. És a dir; hi ha encontres que finalitzen en empat que servixen de reforç psíquic i mental sobre la ment dels jugadors. Són batalles que valen molt més que la cotització del punt agarrat. Són igualades que oferixen una informació rica i suplementària a partir d'una anàlisi més exhaustiva i detallat de la intrahistòria de la confrontació. El duel entre el Levante i el Sevilla va acabar en taules, però amb una evocació, potser una cosa aliena però real, de la qual cosa pot ser el joc del grup que conduïx Joaquín Caparrós en un futur més o menys pròxim. No cal oblidar dos premisses inqüestionables en este procés; el Levante va aterrar en el feu d'Orriols amb l'estigma que va suposar l'onerosa derrota enfront del Barcelona i en ple procés de reconversió després d'una pretemporada amb distints moviments en el seu tram final. En els partits també hi ha imatges que accentuar. El duel va nàixer amb el grup granota aterrint la meta de Beto. En a penes un parell de minuts va ser capaç de propiciar tres servicis de cantó que van generar dubtes en el col·lectiu sevillista. Si es tractava de tancar les ferides obertes en el Camp Nou i de combatre davant d'un adversari que s'ha manejat amb soltesa i amb possibles en el mercat estival, el llevant va triar un camí que li pot reportar beneficis.
El grup que conduïx Caparrós va competir davant d'un dels grans de la Lliga. Ho va fer sense titubejar i tractant de mantindre's fidel a les seues proposicions futbolístiques, però sense obviar que el baló pot ser un excel·lent i pròsper acompanyant en la canalització del futbol si es tracta amb cura i amb atenció. L'escenografia blaugrana pareixia clara. L'equip es movia com un acordió compassat sobre el verd amb les línies molt juntes pressionant al seu oponent. No hi havia punts de fuga, ni fissures. Calia replegar veles i soltar amarres quan l'ocasió així ho requeria. Potser l'arquetip de la interpretació d'este concepte el va materialitzar Rubén. El canterà li va robar la cartera a un atacant blanc per a estructurar una contra que ell mateix va decidir ordenar. En la seua veloç carrera, amb el baló imantat, va escrutar les possibilitats que el paisatge li oferia. El seu radar va detectar l'entrada per la dreta de Sérgio. El tir del centrecampista portugués es va anar fora.
La cama esquerra de Rubén traspua futbol i delicadesa i el seu esforç durant el partit va ser titànic. És un futbolista amb personalitat i estil quan es posiciona sobre la gespa. I mostra arguments convincents. El Sevilla no apareixia pels marges del Ciutat. En certa manera perquè el Levante li l'impedia. L'equip d'Emery no aconseguia eixir amb claredat des d'arrere. Era un equip detectable per al seu oponent. El seu domini del baló era innocu. Únicament Marin generava contradiccions quan decidia anar cap a les proximitats de Keylor Navas. L'intervencionisme dels entrenadors es manifesta en la presa de decisions que poden ser qualificades d'arriscades. Caparrós va optar per confeccionar una medul·lar integrada per Sérgio i El Adoua. El portugués és un dels especialistes del planter.
No pareix el cas del marroquí. Acostumat a ubicar-se en l'eix de la saga i a tancar els costats durant la pretemporada, El Adoua no va donar mostres de sentir-se incomodat en esta comesa. El seu rigor tàctic és impecable i amb el cuiro en els peus no se sent pertorbat. Apel·la a la practicitat i recorre tots els punts de la geografia de la medul·lar oferint la seua ajuda i col·laboració. El Sevilla va sentir l'alé del Levante. L'acció de Sérgio es va veure corresposta per una colada de Pedro Ríos que va fregar la línia de gol. I més tard amb un tir a boca de canó de David Navarro, després d'una suprema falta executada per Sérgio, que Beto va avortar amb dos aparicions espectaculars. Per a llavors el duel havia canviat i Gameiro va llançar per damunt de la meta de Keylor després d'un error de Vyntra. En eixe moment el Levante preferia viure a la contra davant dels espais que oferia el Sevilla. El pas del temps va minvar la resistència dels jugadors, però ningú va perdre la concentració. Ni la serietat per a estretir un bon punt.