Xàtiva reviu este divendres l'ascens del Llevant UD de 1976

```html

Xàtiva recordarà un dels capítols més significatius de la història granota en un acte que tindrà lloc aquest divendres a la Casa de Cultura. Mig segle després d'aquell decisiu encontre disputat a la Murta, el Llevant UD tornarà simbòlicament a l'escenari que va certificar el retorn a la categoria de Plata.

El Saló Noble de la Casa de Cultura de Xàtiva acull, des de les 19:30 hores del divendres, l'acte "Dos escuts, una història. 50 anys del Llevant UD a Segona", una iniciativa impulsada per l'Associació Esportiva Murta amb la col·laboració del Llevant UD, l'Associació Futbolistes Llevant UD, el CD Olímpic de Xàtiva i l'Ajuntament de Xàtiva.

El periodista esportiu Pepe Guitiérrez conduirà un acte en què es reconeixerà futbolistes d'ambdós equips i també persones de Xàtiva vinculades al Llevant que han contribuït a mantindre viva la memòria d'aquella jornada històrica. Un esdeveniment que comptarà també amb una taula redona formada per periodistes que coneixen la història llevantinista, així com el responsable de Patrimoni Històric del club, Emilio Nadal. També ha confirmat la seua presència Pablo Sánchez, president del Llevant UD, Paco Fenollosa, president d'honor, David Gómez Blasco, conseller, i Puri Naya, directora de Comunicació i Relacions Externes. 

L'acte tindrà caràcter solidari, ja que destinarà beneficis d'una rifa solidària en què participarà el Llevant UD amb una samarreta, a entitats protectores d'animals locals. L'entrada serà gratuïta amb reserva prèvia.

El dia que el Llevant es jugà tot a la Murta

El diumenge 6 de juny de 1976 el Llevant va comparéixer a la Murta sabent que l'objectiu estava a l'abast de la mà. El conjunt granota afrontava l'última jornada del campionat de Tercera Divisió depenent de si mateix per a recuperar la Segona Divisió. Perquè la classificació col·locava el Llevant com a líder amb un punt d'avantatge sobre l'Osca. Els oscencs visitaven Eivissa mentre el conjunt balear necessitava guanyar per a evitar el descens directe. L'equip llevantinista va arribar a Xàtiva amb una barreja de pressió i convicció. N'hi havia prou amb una victòria per a no dependre de ningú.

Balciscueta obrí el camí

L'encontre va començar de la millor manera possible. Balciscueta colpejà en l'alba del partit i avançà el Llevant, amb un gol que acabaria sent històric. Les cròniques de l'època, i especialment la del recordat periodista valencià José Vicente Aleixandre, descrigueren un inici granota de gran nivell, amb un futbol elegant i dominant; “príncep” per moments.

No obstant això, el pas dels minuts canvià el guió. El Llevant va anar perdent presència ofensiva i el partit entrà en una fase molt més exigent. Allí va emergir la figura de Febrer, qui va ser decisiu sota pals per a sostindre el resultat i protegir un avantatge que valia un ascens.

Mentrestant, des d'Eivissa arribaven notícies favorables: el conjunt balear vencia l'Osca. El Llevant no necessità mirar més enllà del seu propi treball. Va guanyar a la Murta i acabà ampliant fins als tres punts el seu avantatge sobre el segon classificat.

Una temporada de corbes abans de l'èxit

Aquell ascens tingué encara més valor pel camí recorregut. El Llevant havia iniciat la campanya 1975-76 assenyalat com el principal favorit per a tornar a Segona Divisió. A finals de desembre ocupava el lideratge, però una successió de mals resultats va fer trontollar el projecte. I en una època en què només el campió obtenia l'ascens directe, qualsevol ensopegada tenia una enorme repercussió perquè t'enviava cap a la temuda promoció.

La temporada estigué marcada també pels canvis a la banqueta. Daucik deixà el càrrec en l'epifania del curs. Moll, el seu relleu, resistí fins al febrer de 1976. Álvaro assumí el tram decisiu de la competició. Amb ell, l'equip trobà de nou el rumb en el moment oportú, recuperà el lideratge i arribà a Xàtiva depenent exclusivament de si mateix.

El segon ascens de Grau Torral

La conquesta de la Murta va suposar a més el segon ascens aconseguit per Manuel Grau Torralba al capdavant de la presidència del Llevant. Paradoxalment, aquell èxit va coincidir amb el tram final de la seua etapa com a màxim mandatari granota. Mig segle després, el record roman intacte.

Ara, cinquanta anys més tard, Xàtiva i el Llevant tornaran a trobar-se per a celebrar una vesprada que va quedar gravada per sempre en la memòria granota.

```