Skip to main content
VA

Dol per la defunció d'Enriquito, l´encarregat del material del llegendari ascens del Levante a Primera de juny del 63

Comunicación

L'encarregat del material del Levante UD, de 1952 a 1987, ha mort als 96 anys d'edat. El club li va retre homenatge en 2009 al costat dels seus companys en un acte en el Ciutat de València. La capella ardent s'instal·la esta mateixa vesprada del dilluns a partir de les 17 hores en el Tanatori d'Alfara del Patriarca i el soterrat serà demà a les 18 hores en el mateix tanatori. 

Durant infinitat d'anys Enrique Martín, conegut en els cercles llevantinistes com Enriquito, va ser l´encarregat del material del llegendari ascens a Primera Divisió conquistat pel Levante al juny de 1963. La figura d'Enriquito amalgamava amb aquella plantilla que destil·lava heroïcitat, orgull i èpica per la magnitud i la dimensió del desafiament adquirit des d'un vessant esportiu. Enriquito, com la resta d'aquell grup de futbolistes, formava part de la reserva espiritual d'una entitat que durant moltes dècades va recordar aquell fet històric des de la nostàlgia i des de la incertesa.

Enriquito va ser més que un encarregat de material. El seu record des del present així ho testifica. Potser estava lligat al Levante des del seu mateix naixement, encara que ell no ho sabera, ni tampoc ho imaginara en aquells dies. Enriquito va vindre al món en 1927. La temporada 1927-1928 no va ser una campanya secundària per al Levante FC. L'equip que liderava Juan Puig es va alçar amb el seu primer campionat regional.  

La història d'Enriquito amb el Levante va començar en la dècada dels cinquanta, quan es va comprometre amb el club que en aquells dies afrontava els partits en Vallejo. L'estadi del carrer d'Alboraia es va convertir en la seua casa com a cap de material. Conta la tradició que Torres, massatgista de la primera plantilla, li va obrir les portes del Levante. La seua dedicació i amor indestructible per l'equip el van convertir en una imatge reconeguda en l'ecosistema del llevantinisme. La seua proximitat amb els jugadors va propiciar infinitat d'anècdotes entranyables, convertint-lo en una figura volguda i respectada tant dins com fora del vestuari.

Va ser durant la temporada 1962-1963 quan el seu nom va quedar gravat per sempre en la memòria col·lectiva del Levante, al ser l´encarregat del material del primer ascens a l'elit del futbol espanyol. Els històrics d'aquell vestuari, que va celebrar el transvasament a la màxima categoria, recorden que el sobrenomenaven afectuosament Gary Cooper.

El pas del Levante per la Primera Divisió li va permetre conéixer a grans figures del futbol, entre ells a Iribar, un dels seus ídols. Estos partits van ser moments memorables que Enriquito va atresorar amb orgull. Enriquito mai va negociar la seua passió pel Levante. La seua dedicació era una màxima. I va mantindre esta actitud fins al final de la seua carrera. Sempre va treballar en silenci, sense buscar el protagonisme, però sent fonamental per al funcionament de l'equip.

Durant la dècada dels setanta, en els descansos dels partits, era fàcil vore´l aparéixer en el camp, carregat de pilotes, col·locant-los meticulosament en cada espai del terreny de joc perquè els jugadors pogueren calfar abans de la represa del partit. Este ritual es va convertir en una imatge emblemàtica que els aficionats recorden amb afecte.

Enriquito va ser molt més que un simple encarregat de material. El seu llegat perdurarà en la història del club. El Consell d'Administració del Levante UD i la Fundació Cent Anys volen manifestar el seu més sentit condol per la defunció d'Enrique Martín, Enriquito.