Levante; Keylor Navas, Navarro, Héctor Rodas, Barral, Nikos, Sérgio, Pedro Ríos, Ivanschitz, Chris, Simao i Expósito. També van jugar; Xumetra, Iborra, Pallardó, Jason i Ángel.
Pescara; Pigliacelli, Zauri, Frascatore, Rizzo, Zuparic, Bochetti, Politano, Nielsen, Maniero, Bjarnason i Piscitella. També va jugar Kabashi.
Gols; 1-0. M. 18. Héctor Rodas. 2-0. M. 80. Ángel.
Àrbitre; Pérez Montero. Comité Andalús. Va mostarr groga a Zuparic.
La caravel·la de Plata no eixirà de la Península Ibèrica per a posar rumb en direcció cap a les platges del Mar Mediterrani. El Levante de Joaquín Caparrós inscriu el seu nom entre els egregis vencedors del prestigiós Trofeu Colombino després de conquistar al Pescara amb les dianes aconseguides per Héctor Rodas i Ángel. Els gols de l'esquadra blaugrana, aconseguits en cada un dels capítols de la confrontació, van tindre un efecte tallant i acerat sobre el seu oponent. Els dos dianes van arribar en instants molt puntuals del partit quan el Pescara pareixia tractar de reinterpretar cada signe de l'enfrontament. Van ser dos arpades que van espletar la moral del col·lectiu azzurro. Des d'eixa perspectiva, l'aparició des d'arrere d'Héctor Rodas, en un servici de cantó llançat per Ivanschitz, va reduir l'eixida emergent d'un Pescara que, guiat per les bótes esmolades de Piscitella, potser el seu jugador més desequilibren-te, buscava el costat esquerre de l'atac transalpí per a projectar-se cap als dominis de Keylor Navas.
La tendència, molt parella pos les seues conseqüències, va comptar amb un nou capítol en els minuts finals de la cita. La societat italiana afrontava la recta definitiva del duel amb la ferma intenció de reconduir el marcador. I Maniero va cabotejar des del punt de penal un centre que procedia del costat esquerrà d'atac del Pescara. El baló va eixir fregant el pal de l'arc defés per Keylor Navas. La resposta del Levante va ser exquisida. Iborra i Ángel van traçar un pla perfecte davant de la mirada dels futbolistes transalpins. El mediocentro va filtrar un passe a l'interior de l'àrea que va deixar a l'atacant nu davant de Pigliacelli. Ángel va definir amb qualitat per a quiratar el triomf definitiu. És evident que el nivell d'exigència es va incrementar respecte al partit inaugural del trofeu que va mesurar al Levante i a l'Olhanense. El Pescara, un club adscrit a la Sèrie B del futbol italià, després del seu recent descens, va aguaitar al partit amb valentia i atreviment. Piscitella, Politano i Bjarnason van conformar els tres vèrtexs un triangle que va reclamar una resposta contundent de la saga defensiva.
El Levante va recuperar la imatge aguerrida que el caracteritza en el temps present. Va ser un adversari sòlid des d'un prisma defensiu. No obstant això, el Pescara amassava el baló mentres que el Levante es projectava amb celeritat cap a l'arc contrari buscant la velocitat en l'execució, principalment quan l'esfèric traspassava la línia de mitjans. En eixe punt, Pedro Ríos va capitalitzar la majoria de les accions. De fet, el gol d'Héctor Rodas va arribar després d'una contra protagonitzada per Pedro Ríos. Els rols estaven perfectament definits. I el Levante va marcar la totalitat dels temps. En realitat, el partit sempre va estar en l'espai candent cap al qual el va guiar el Llevant. És un altre dels aspectes a accentuar de l'enfrontament; la condició de prestidigitador del bloc blaugrana capaç de generar una impressió sobre el verd que no es caracteritzava amb la realitat. Des d'eixe prisma, el domini del Pescara va ser més fictici que real i pràcticament no va entremetre una victòria de prestigi que tanca el serial de partits amistós de l'actual pretemporada.