Recorda quin era el seu pensament en una solejada vesprada del diumenge 16 de setembre del 2001? La ment de Javi Venta vola a la velocitat del so per a retornar en el temps als albors del segle XXI. Els seus records són diàfans. No tarda en excés a fixar el marc cronològic i l'espai geogràfic. El viatge que emprén li porta de volta a Tenerife. Les coordenades activen la seua memòria. Evidentment es dibuixa en el seu interior un camp de futbol, un gran partit, la necessitat, l'alé pel baló i una victòria alliberadora davant del Villarreal. Tot situat sobre la cornisa de la tercera jornada de la Lliga 2001-2002. L'evocació provoca plaer. El defensor esbossa un somriure que tractarà de mantindre inalterable fins a diumenge que ve a la nit quan recapitula esta història. Els paral·lelisme són absoluts. I hi ha una singularitat més. Venta no va tornar a viure un partit de tals característiques.
Aquella vesprada, inclòs en l'onze confeccionat per Pepe Mel, Venta va esclafar al Villarreal de Víctor Muñoz en l'Estadi Heliodoro Rodríguez López amb l'escut del Tenerife brodat sobre el seu pit. Javi Venta va anar a l'illa màgica a fi de prosseguir amb el procés d'aprenentatge pautat pel Villarreal, el seu club d'origen. Naixia l'exercici 2000-2001. En l´any anterior havia defés els colors del Racing de Ferrol en l'àmbit de la categoria de Plata. La Primera Divisió es presentava intacta i en tot el seu esplendor. Era un el verger per explorar. Era una experiència nova que el futbolista anhelava explotar en benefici seu. Eren jornades ombriues en el pla internacional. El planeta es trontollava.
Una gran crisi de confiança assotava al món després de la consumació dels atemptats dels Estats Units amb epicentre en el Pentàgon i amb l'afonament de les Torres Gemelas. El Tenerife assumia el retorn a la Primera Divisió darrere d'un pompós passat durant el primer tram dels noranta, però l'alba de la competició no va ser el més desitjat pels estaments del club tinerfeny. Les semblances entre el present més candent de Javi Venta, com a propietari de l'elàstica llevaninista, i l'ahir més distanciat a Tenerife es fonen. Són especialment concordants pel guió dissenyat. El grup canari va perdre l'autoestima i la ruta de la victòria en les dos confrontacions inicials davant de l'Alabés (0-2), en territori local, i enfront del Celta de Vigo (3-0) en les enigmàtiques terres gallegues.
Sobra significar les sengles derrotes encadenades de l'esquadra granota contra el Sevilla i Getafe en la tornada a l'elit després de dos temporades de despietades batalles en Segona Divisió A. El diumenge 16 de setembre el Tenerife va botar a la gespa del coliseu canari amb la decidida intenció de reparar el seu honor i desbloquejar el nivell de la seua ansietat. En els rostres esmolats dels seus futbolistes es dibuixava l'extrema necessitat. Era un xoc entre rivals antitètics. El Tenerife no havia estrenat el seu expedient de triomfs i el Villarreal travessava per un estat anímic diferent després de col·leccionar dos victòries després de la seqüència fixada davant del Rayo Vallecano i Osasuna.
Marioni va monopolitzar el despertar portalligacames del Tenerife. La seua presència i poder va ser inqüestionable. L'argentí va martiritzar a la rereguarda castellonenca en una vesprada sideral. Va ser el seu assot. Va marcar els tempos i els dos gols, però va ser el triomf del col·lectiu com va ressaltar Pepe Mel en sala de premsa. En aquell onze sobreeixia Javi Venta. La crònica de l'encontre de El Mundo Deportivo accentuava la consistència defensiva del Tenerife. Porteria a zero i tres punts. Un axioma inqüestionable. Venta acumulava tres estreles, el màxim guardó, en la fitxa tècnica. La seua actuació va resultar meritòria i transcendent.
És l'única vegada que m'he enfrontat al Villarreal. La veritat és que vam guanyar aquell partit. Ho necessitàvem. El component de la rereguarda va emprendre darrere d'eixa breu estada en l'illa un fecund període com a jugador del club del Madrigal. El seu creixement personalitzat va ser exponencial al descomunal envol de la societat groga en el futbol espanyol i internacional. No obstant això, i a pesar de la pàtina de brillantor que adorna el seu passat pensa en rigorós present. Espere que es repetisca la història de Tenerife. Em vaig formar i vaig créixer a Villarreal. Li dec molt a eixa entitat i tinc molts amics. Vaig viure situacions històriques, però ara pertanc al Levante. I necessitem guanyar, puntualitza amb convenciment.